Menú
1.- Aprovació de l’acta del Ple del 29 de setembre.
El Ple va aprovar l’acta de la sessió del passat 29 de setembre.
UNANIMITAT
2.- Donar compte dels Decrets d’Alcaldia.
Es va donar compte al Ple dels Decrets d’Alcaldia emesos del 12 de novembre de 2022 al 13 de gener de 2023.
3.- Donar compte de la xifra de població.
Es va donar compte al Ple de la xifra oficial de població a 1 de gener de 2022 que és de 15.801 habitants.
L’Alcalde, Ignasi Simón, va donar quatre xifres, en números absoluts, sobre la població. Hi hagut 1.057 altes i 914 baixes. Moren més persones que les que neixen, 122 defuncions i 103 naixements. L’edat mitjana de la població ha augmentat fins als 41,78 anys, això vol dir que la població envelleix, amb els problemes que genera. A nivell de barris, on hi ha més població, per aquest ordre, són els barris de Ca l’Artigues, Centre urbà, Can Salgot, Can Rovira i Ca l’Esteper. En relació als barris on ve a viure més gent, l’ordre canvia una mica: Ca l’Artigues, Can Salgot, Centre urbà, Can Rovira i Ca l’Esteper. I, els barris on hi ha més baixes, per aquest ordre, són: Centre urbà, Ca l’Artigues, Can Salgot, Can Rovira i Can Farell. En un any, la població ha crescut en 128 habitants, situant-se en aquests 15.801 habitants, i la previsió per al 2022 és que s’arribi als 16.000 habitants.
El portaveu d’ERC, Iban Martínez, va comentar que les xifres són similars cada any, que augmenta la població als barris, que el blocs de persones joves, de mitjana edat i de gent gran estan equilibrats i que la mitjana d’edat de la població augmenta i, per tant, s’han de seguir d’a prop les dades per resoldre possibles problemes assistencials.
El portaveu d’En Comú Podem, Antonio Polo, va dir, com en altres anys, que li cridava l’atenció el número d’altes i baixes que tenen lloc cada any en la nostra població, que suposa un 6% de població nova cada any. I, va comentar que, possiblement, l’augment de població als barris és perquè hi ha segones residències que passen a ser primeres residències.
El portaveu de Junts, Manel Busquets, va desitjar que es refaci l’envelliment de la població i que hi hagin més naixements.
4.- Ratificació del Decret d’aprovació del Pla Local de Joventut.
El Ple va ratificar el Decret d’Alcaldia número 1261 de dia 27 de desembre de 2022, pel que s’aprova el Pla Local de Joventut de Lliçà d’Amunt pels anys 2022-2026.
El regidor d’Infància i joventut, David Morales, va explicar que el Pla Local de Joventut es va elaborar durant l’any passat amb la participació de joves, representants d’entitats juvenils, representants de partits polítics, professionals de diversos àmbits relacionats amb les polítiques de joventut i professionals de joventut, i tenint en compte estudis i altres plans locals ja existents. Els objectius d’aquest pla, segons el regidor d’Infància i joventut, són planificar les polítiques i les accions de l’Ajuntament i d’altres organismes, administracions, agents i entitats, fins l’any 2025, adreçades a millorar el dia a dia dels joves de Lliçà d’Amunt. David Morales va dir que l’elaboració d’aquest pla també ha servit per tornar a analitzar les necessitats del jovent i posar el focus en treballar aquestes necessitats. El Pla Local de Joventut ha estat dinamitzat i redactat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, que també està elaborant el Pla Nacional de Joventut de la Generalitat de Catalunya, cosa que, segons el regidor, suposa avantatges. El Pla, que recull el compromís de l’Ajuntament amb el jovent amb projectes i accions concretes per aconseguir els objectius marcats, està estructurat en sis grans eixos, va explicar David Morales: formació, ocupació i assessorament; participació, cultura i oci; igualtat i equitat; salut; servei de joventut; i justícia climàtica. Aquests eixos, segons el regidor d’Infància i Joventut, segueixen les línies estratègiques del Pla d’Actuació de Jovent vigent i del futur Pla Nacional de Joventut de la Generalitat, i estan alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Dels projectes que es recullen en el Pla, David Morales va explicar que alguns es mantenen del Pla Local de Joventut anterior perquè han funcionat bé, altres es milloren i altres són nous, i que s’hi poden afegir i modificar les accions que convinguin i anar adaptant el Pla a les necessitats canviants del jovent.
El portaveu d’ERC, Iban Martínez, va dir que aquest pla compleix el que han de ser els plans i que esperava que se’n fes un seguiment, i va fer notar que el Pla del 2017 havia comptat amb la participació d’un 40% de joves i aquest només amb el 10%. Sobre els eixos del pla, Martínez va dir que la majoria ja estan en funcionament o s’arrosseguen de l’anterior pla i, tenint en compte que el 80% del projecte es va redactar amb ERC l’any 2017, va concloure que l’havien d’acceptar.
El portaveu d’En Comú Podem, Antonio Polo, va dir que era un bon Pla, complet i en l’elaboració del qual havia participat el seu grup i se’ls havien acceptat propostes, tot i que a la part de la diagnosi, quan es parlava dels grups de discussió, no es fes constar la participació de l’oposició, va dir. I, el portaveu d’En Comú Podem va desitjar i confiar que el Pla s’executi.
El regidor d’Infància i Joventut, David Morales, va puntualitzar que l’oposició va participar en la segona fase i no en la primera part de diagnosi, i així constava en el Pla quan es feia referència a la segona fase.
El portaveu d’ERC, Iban Martínez, també va comentar que algunes sessions on havia de participar el seu grup s’havien cancel·lat.
El portaveu de Ciutadans, Oriol Vera, va dir que era un bon pla, ben redactat i treballat, on havien participat.
El portaveu de Junts, Manel Busquets, va puntualitzar alguns punts del Pla que el seu partit considera prioritaris: habitatge jove i social; cultura i oci amb un punt de trobada i activitats juvenils; participació del jovent; la Taula d’activitats juvenils; salut, inclosa la mental; igualtat, amb el problema de l’assetjament; i bulling escolar. Busquets també va comentar la necessitat de saber arribar al jovent i va fer notar la poca utilització de l’espai jove per part del jovent amb un 8,1%. El portaveu de Junts va comentar que era un pla transversal, ampli i ben fet, encara que continuista.
UNANIMITAT
5.- Afers urgents.
No n’hi havia.
6.- Mocions.
No n’hi havia.
7.- Precs i preguntes.
No n’hi havia.
