La Caça a Lliçà d'Amunt

A Lliçà d’Amunt la caça és una activitat tradicional i des de 1969 està organitzada a través de la Societat de Caçadors L’Esquirol Petit.

Aquesta entitat, amb 100 socis residents a Lliçà d’Amunt, s’ocupa de gestionar l’Àrea Privada de Caça (també anomenada Coto de Caça) núm. 10.103, autoritzada per la Generalitat de Catalunya.

Tot el territori de Lliçà d’Amunt forma part del coto de caça a excepció de:

• Sòl urbà (tant residencial com industrial)
• Refugi de Fauna Salvatge de Can Coma

La Societat l’Esquirol Petit

La Societat l’Esquirol Petit ha d’elaborar, seguir i revisar cada quatre anys un Pla tècnic de Gestió Cinegètica, que han d’aprovar el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Una part dels socis es dedica a la caça menor (conill, perdiu, tudó, etc) i una altra a la caça major, en concret del porc senglar. Els dies de caça habituals durant l’època hàbil són els dijous, diumenges i festius per a la caça menor i els dissabtes per a la caça major.

Per tal de mantenir l’activitat de caça menor, periòdicament, es fan repoblacions amb perdius i faisans. L’entitat compta amb un guarda del coto que vetlla perquè els socis compleixin la normativa i cap altre caçador no utilitzi els terrenys del coto.

Per altra banda, cal notar que, com passa a la resta de Catalunya, la pràctica totalitat dels terrenys agrícoles i forestals a Lliçà d’Amunt són de propietat privada. Per aquest motiu, i per tal de poder desenvolupar la seva activitat, la societat de caçadors té acords i fins i tot paga a diversos propietaris forestals i agrícoles els imports pactats privadament per poder caçar en els seus terrenys. Per exemple, al bosc de Palaudàries, que és totalment de propietat privada, la societat té un contracte per a deu anys (2015-2025) amb el principal propietari dels terrenys forestals.

En relació a la problemàtica del porc senglar, els darrers anys la població d’aquest mamífer ha augmentat força a tot Catalunya i en determinats indrets s’ha declarat inclús l’alerta cinegètica, com és el cas del nostre municipi i d’altres municipis del Vallès Oriental. Aquest gran nombre d’individus de porc senglar provoca dos grans problemes: quantiosos danys a l’agricultura local amb queixes legítimes dels pagesos; i risc d’accidents de trànsit per col·lisió de vehicles contra senglars que creuen la carretera. L’única mesura efectiva per lluitar contra aquesta superpoblació de senglars, segons la Generalitat de Catalunya, és la cacera i la Societat de caçadors hi té un paper fonamental. Amb la situació d’alerta cinegètica es poden realitzar batudes durant tot l’any.

En un altre àmbit, l’Ajuntament va arribar a un acord amb la Societat de Caçadors per tal de no fer la seva activitat a la bassa de can Dunyó i el seu entorn, com a mesura de protecció de la fauna.

Preguntes freqüents

Hi ha alternatives al coto de caça actual?

Les alternatives a l‘actual Coto de caça serien:

a) sol·licitar a la Generalitat que el municipi es declari com a zona de seguretat, opció que des de la pròpia Generalitat no veuen adequada per l’alt volum de porc senglars que obliga a practicar la caça. A més, l’Ajuntament s’hauria de fer responsable dels danys a l’agricultura i per accidents de trànsit que causen els porcs senglars.

b) que la Societat l’Esquirol Petit renunciï al Coto de caça, de manera que el municipi esdevindria Àrea lliure de caça i qualsevol caçador federat podria venir a practicar aquesta activitat, sense estar regulat per cap entitat, només pel Cos d’Agents Rurals.

Per tant, es considera que la situació actual d’activitat de l’Àrea Privada de Caça gestionada per la Societat de Caçadors l’Esquirol Petit és el millor escenari possible.

Quins són els períodes de caça?

RESOLUCIÓ ACC/929/2023, de 17 de març, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2023-2024 en tot el territori de Catalunya.

Com s'han de senyalitzar les batudes de caça major?

Durant el desenvolupament de les batudes de caça major, els organitzadors de les batudes hauran de col·locar als camins i pistes forestals que accedeixin a la zona de batuda senyals visibles per avisar de la seva realització, que seran cartells de xapa metàl·lica i amb les característiques i símbols que s’especifiquen a l’annex. S’hauran de col·locar abans de l’inici de la batuda i es retiraran com a màxim 12 hores després de finalitzar-la. Per a la correcta aplicació d’aquesta mesura, s’entén per camins i pistes forestals les definicions establertes a l‘article 2.2 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

És obligatòria la recollida dels cartutxos?

És obligatòria la recollida immediata de terra, dels cartutxos utilitzats durant la jornada de caça en qualsevol modalitat de cacera.

Quines són les espècies cinegètiques?

Espècies cinegètiques