Durant el Toc d'inici de la Festa Major 2023, el 7 de setembre, la Colla de Gegants i Geganters de Lliçà d'Amunt va presentar el gegantó "Juanon" en homenatge a l’estimat Joan Planas Mir, àlies “Juanote”, membre de la Colla i una persona molt estimada al poble, que va morir de manera sobtada l’any passat.
Dades del gegantó:
Pes: 16 Kg
Alçada: 2,55 m
Creat per l'escultor Ramon Aumedes.
Escrit d'A.R.P., en nom de tants amics i amigues d’en Joan. Publicat al butlletí Informa't 173, del maig de 2023
Comiat a en Joan
És difícil dir-te adèu Joan quan tu sempre ens deies hola. Se’ns farà difícil sortir pel poble i no trobar-te per algun lloc passejant, darrerament molt ben acompanyat amb el gosset, i aturat parlant amb algú. Nosaltres caminem amb el cap tant ple de coses que moltes vega-des no veiem a ningú però tu sempre veies a tothom i era difícil passar pel teu costat i no sentir “Bon dia” i endur-te un somriure o una ganyota d’aquelles que et feien oblidar maldecaps.
Vas arribar de jovenet a la vida dels tiets de Can Riera. Venies de les Llars Mundet, centre d’acollida d’orfes. Tenies 14 anys, i ja se sap, a aquesta edat tocava posar-se a treballar, així que vas venir per fer de mosso, però amb els anys et vas guanyar el títol de fill. No va ser fàcil, ni per tu ni pels tiets però l’amor i la convivència us van ajudar a superar-ho tot. Per la tieta vas ser el fill que no havia pogut tenir, et va cuidar i la vas cuidar fins a l’últim moment. Ella coneixia les teves debilitats però t’estimava i les sabia conduir per acompanyar-te i ensenyar-te a ser bona persona. Els últims anys de la seva vida vas passar d’anomenar-la tieta a dir-li mama. Havíeu format una família de veritat, i amb ella tots els cosins que també t’hem estimat. Ja ho saps, Nadal, amb uns, Sant Joan amb altres, aniversaris, sants, sempre hi havia alguna excusa per aplegar-nos i compartir.
I quan et vas quedar sol va augmentar la teva família. De cop i volta tota la gent de Lliçà es va convertir en la teva gran família que vetllava per tu i a la que tu encomanaves el teu somriure i la teva bondat. Els anys passats a la brigada et van donar la oportunitat de conèixer als veïns, als que anaven enfeinassats a qui amb el teu somriure feies aturar i sortir de les seves preocupacions, a qui necessitava ajuda perquè sortia carregat del mercat o d’una botiga i tu ajudaves a portar el cistell, a qui tot passejant el seu gos t’aturaves a dir-li quatre coses, als que tot acompanyant els fills a l’escola feies una estona de companyia, als botiguers, als que feinejaven al carrer, per tots tenies un somriure, per tots unes paraules amables.
Algunes frases teves s’han fet clàssiques entre nosaltres, com quan ens volies donar la raó i deies “correcta la información” o quan et preguntaven que tal estaves i tu responies “ahí va”.
Des de sempre que et vas fer una persona més a Lliçà, participaves en totes les coses que podies, festes, excursions... Amb els gegants, eres el primer d’arribar ha-vies sigut un gran portador. Per la Festa Major t’agradava voltar per tot però el que no et perdies mai era l’estirada del tractor, i no ho feies una vegada no, 5 vegades esti-raves per ajudar a totes les colles. I fa uns anys amb els Pastorets entraves orgullós a l’Aliança portant l’ase pel Jeremies.
Per tu, caminar de casa teva a l’Aliança i tornar podia du-rar tota la tarda, a cada passa et podies aturar i saludar a algú.
I a la darrera etapa de la teva vida vas tenir un suport molt especial que tots volem agrair, el de l’entitat tutelar. T’han acompanyat i ajudat a poder viure amb independència perquè et sentissis lliure però acompanyat. Elles també volen tenir un record per tu i ens han demanat que diguem el següent: “Joan els professionals de l’entitat que t’hem ofert suport, et volem agrair, que ens hagis deixat acompanyar-te i que hagis compartit amb nosaltres el teu amor i la teva generositat. Ens vas mostrar el teu gran cor. Des del primer dia vàrem veure el teu gran lligam amb la gent del teu poble. I és un goig veure com tot aquest amor que vas donar és compartit. Gràcies a tots per fer que el Joan mantingués el seu som-riure i fos feliç fins al darrer dia.”
Les noves tecnologies i les xarxes socials tenen coses bones a vegades i en aquest cas ho han estat molt. Des del moment que es va saber el que t’havia passat que el Facebook treia fum parlant de tu. Moltíssima gent de Lliçà demanava com estaves, tothom t’enviava els millors desitjos, i d’aquesta manera, la teva “gran família” que som els teus amics i coneguts de Lliçà hem pogut expressar allò que de tu pensàvem i recordàvem.
Amb aquest escrit hem intentat recollir la veu de tots els que han pensat en tu: que ara tenim un àngel més que vetllarà per nosaltres, que una estrella brilla amb més força il·luminant la nit, que la teva innocència i bondat sempre ens acompanyarà, que se t’enyorarà molt i com trobarem a faltar el teu somriure. Joan, només et podem dir que si en aquest món hi hagués més persones com tu segurament moltes de les desgracies, incomprensions, abusos, intoleràncies, hipocresies que hi trobem, no hi serien i així aconseguiríem fer un món millor
I ja, només dir-te que et recordarem i com algú ha dit de tu “adiós grandullón con alma de niño”.
