El 14 d’abril passat es van complir 90 anys de la proclamació de la República i, amb motiu d’aquesta efemèride, l’Ajuntament, a través de la Regidoria de Cultura, impulsa una programació que inclou una conferència, una exposició i una representació teatral.
Després de la victòria de les candidatures de signe republicà a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar, el 14 d’abril, la República catalana amb la voluntat que es configurés com un estat integrat dins d’una Federació Ibèrica. Aquest procés constituent, que reflectia l’hegemonia republicana sorgida dels comicis, també va desembocar, unes quantes hores més tard, en la proclamació de la República arreu del territori de l’Estat. El gest polític de Macià, si bé no va prosperar en el seu objectiu de crear un estat de caire independent, va ser determinant per al progrés de l’autogovern de Catalunya. En aquest sentit, després d’intenses negociacions amb el nou poder configurat a Madrid, el 17 d’abril es va conformar la institució que encarnaria el govern autònom: la Generalitat de Catalunya. La fita del 14 d’abril de 1931 fou un moment cabdal per a Catalunya pel que fa a la consecució d’altes quotes d’autogovern i per a l’aprofundiment democràtic i la millora dels drets socials de les persones. Representava la realització de les esperances dipositades en un ideal republicà treballat àrduament en el decurs de diverses generacions. Un esclat democràtic que és ben visible en les fotografies, publicacions i filmacions de l’època i que continua tenint una gran incidència en l’imaginari col·lectiu. Aquells esdeveniments van fer possible l’inici de la materialització del programa polític republicà com a via de construcció d’una societat democràtica, en què la prioritat fos el bé públic i la consecució de més llibertats. L’aposta per l’escola pública, les millores en la sanitat i l’atenció a les persones, el reconeixement de les dones com a subjecte polític, els drets dels treballadors, la rellevància del municipalisme en la vida política i la normalització de la llengua i la cultura catalanes són algunes de les fites d’aquell període que obria un nou horitzó de progrés polític i social.
DIVENDRES 11 DE JUNY
Conferència “La Proclamació de la República. Tres dies d’abril.”
A càrrec de Josep Pich Mitjana, professor d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra i especialista en història del moviment catalanista. En acabar la conferència, s’inaugurà l’exposició “3 dies d’abril”.
DE L’11 DE JUNY AL 4 DE JULIOL
Exposició “3 dies d’abril”
En aquesta exposició es vol mostrar, a través de fotografies i testimonis, com es va viure la proclamació de la República arreu de Catalunya. Una proclamació que va ser pacífica, festiva i emocionant, i que suposà un esclat d’alegria davant una nova etapa històrica. Tres dies d’abril de 1931 donaren lloc al que alguns autors han anomenat el somni republicà. Les jornades del 14 al 17 d’abril, que serviren per proclamar la República, estigueren plenes d’alegria i emoció per a una part significativa de la ciutadania, que esperava un canvi polític des de feia dècades. El nou projecte republicà anava associat a canvis profunds en la vida política d’un país que fins aquella data havia estat marcat per l’autoritarisme, el caciquisme i la corrupció. Totes les esperances es posa-ren en l’inici d’una nova etapa que havia de portar la igualtat a través de la progressiva socialització de la riquesa, del laïcisme, de donar resposta a les reivindicacions de les dones i de llibertats. Concebuda a mode de testimoniatge visual, la mostra aplega un recull d’imatges d’aquell moment d’esclat popular que va suposar la proclamació de la República catalana per Francesc Macià i la seva incidència en el conjunt del país. Alhora, l’exposició narra les vicissituds que succeïren a la proclamació i que van desembocar, tres dies després, en l’establiment de la Generalitat com a forma d’autogovern en el marc de la Segona República espanyola. Aquesta mostra recorrerà diversos municipis de Catalunya, a part del nostre.
DIUMENGE 13 DE JUNY
Representació de l’obra teatral “Els darrers dies de la Catalunya republicana” d’Antoni Rovira i Virgili.
A càrrec de la companyia Terra Teatre.
Aquesta obra és la narració verídica d’uns dies dramàtics viscuts per l’escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili quan entra en fase culminant l’ofensiva final de Franco contra Catalunya. És la narració de l’angoixa, la desfeta i l’èxode dels catalans, que han estat les principals víctimes de la guerra encesa a Espanya per l’alçament militar de l’any 1936. Multitud de temes connecten els anys 30 amb l’actualitat: les relacions entre Catalunya i Espanya, els èxodes per Europa i la por a la pèrdua de la pròpia identitat. Rovira i Virgili narra, en primera persona, el viatge sense retorn que va fer amb la seva família i diverses personalitats polítiques i culturals fins a França. En aquest viatge compartirà amb la resta de catalans i catalanes tots els dolors: la pèrdua de la llar, la fam, el fred i la incertitud del demà. L’espectacle és un diàleg entre el personatge Antoni Rovira i Virgili i un violoncel·lista que s’expressa amb el seu instrument.
Excepte la visita a l’exposició, per a la resta d’activitats caldrà una reserva d’entrada prèvia, a un preu de 2€, a través del web municipal (fins al dia 10 de juny); aquests diners es retornaran un cop comprovada l’assistència.
Totes les activitats estaran sotmeses a la normativa sanitària vigent.