Torna el Mosquit tigre

Viu durant l’època de calor, aproximadament entre abril i novembre. Si impedim que a casa nostra trobi llocs per criar, en serem els principals beneficiats.

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora provinent d’Àsia. És de mida petita, de color negre i ratllat de blanc. Té un radi d’acció relativament curt, d’uns 400m del lloc de cria. Per aquest motiu, si impedim que a casa nostra trobi llocs per criar, en serem els principals beneficiats.

Els mascles no piquen. Les femelles, però, sí que s’alimenten de sang. Dipositen els ous en la paret interna de recipients que contenen o poden contenir petites quantitats d’aigua.

Viu durant l’època de calor, aproximadament entre abril i novembre. Prefereix les zones ombrívoles i és actiu, sobretot, de dia. No és massa fàcil de veure ja que és de vol àgil, mida petita i es mou a prop del terra, per això les picades acostumen a ser en peus, turmells i cames.

La seva picada no es diferencia de la d’altres mosquits. No obstant acostuma a ser més insistent i agressiu. La reacció del nostre cos a la fiblada pot ser forta i molt molesta ja que el nostre organisme no està habituat a la saliva que injecta. Es creu, que amb el temps el cos genera tolerància.

Per tractar les picades de mosquit tigre podem aplicar els remeis tradicionals: amoníac, vinagre, cremes... Refredar la zona també ajuda ja que disminueix la coïssor. Si la reacció és molt forta o les molèsties persisteixen, consulteu el vostre metge.

El mosquit tigre pot transmetre malalties. De fet a Catalunya, el 2018, hi va haver el primer cas de Dengue autòcton. A Europa, a França i Itàlia, ja s’havien donat casos de Chikungunya i Dengue.

El cicle biològic

El cicle biològic del mosquit tigre presenta les fases d’ou, larva, pupa i adult. Les fases immadures (larva i pupa) són aquàtiques, mentre que l’adult és de vida aèria.

A diferència d’altres mosquits, el tigre no necessita molta aigua per criar. Les seves larves creixen perfectament dins petites reserves d’aigua estancada com la que pot quedar dins un test, una galleda o fins i tot, dins un cendrer.

Les femelles dipositen els ous – que són invisibles a ull nu- a la paret interna de recipients.

Quan aquests ous queden coberts amb aigua, eclosionen i en surten les larves. Posteriorment, les larves esdevenen pupes.

És en aquest moment que pateixen la darrera transformació: els hi surten les ales i es completa la metamorfosi en mosquit tigre adult. Després de 48 hores, aquest mosquit ja és capaç de picar.

En el transcurs d’una setmana, alimentada amb sang humana, la femella haurà tornat a pondre entre 80 i 200 ous de mosquits. La meitat seran femelles que, en set dies més, hauran criat 3.200 mosquits tigre més.

On cria?

Qualsevol objecte que pugui acumular aigua pot ser un punt de cria del mosquit tigre: Testos, gerros, cendrers, abeuradors, dipòsits d’aigua, barques, carretons, remolcs, pneumàtics vells, basses o fonts ornamentals, piscines buides, piscines de plàstic, mobiliari exterior, canaleres de teulats i terrasses, embornals i desaigües.

Què pots fer-hi?

Els ciutadans tenen un paper molt important en evitar la proliferació del mosquit tigre ja que es calcula que més del 90% d’espais on l’insecte pot criar són privats. Per aquest motiu és molt important que cada persona es responsabilitzi d’evitar que el mosquit criï a casa seva.

Només cal seguir aquests consells:

• S’han de detectar els recipients que puguin contenir aigua a l’exterior de casa, com ara pots, gerros, cendrers, plats, cisternes, regadores, abeuradors...
• Cal treure’n l’aigua encara que sembli que no hi ha larves. N’hi ha prou amb llençar l’aigua a terra o a la gespa, les larves moriran immediatament.
• Després només cal procurar que els recipients no es tornin a omplir d’aigua, per exemple, posant-los cap per avall.
• Cal tapar hermèticament, sigui amb una tapa o amb tela mosquitera, els dipòsits d’aigua.
• S’ha de posar sota cobert o bé cap per avall o cobrir amb una lona les barques, carretons o remolcs.
• Cal eliminar (portant-los a la deixalleria) els pneumàtics vells.
• És recomanable posar peixos vermells, que es mengen les larves del mosquit, en basses ornamentals i fonts de jardí. Hem de tenir en compte que aquesta és una espècie de peixos potencialment invasora. Sota cap concepte s’han d’alliberar en rius i estanys naturals ja que podrien alterar greument aquests ecosistemes.
• És recomanable netejar anualment les canaleres de teulats i terrasses.
• També és bo buidar o tractar amb un producte larvicida l’aigua d’embornals i desaigües.

És important no abaixar la guàrdia. Cal revisar periòdicament casa nostra i conscienciar les persones dels nostre entorn de que facin el mateix a casa seva.

Si ho fem a consciència, en una setmana haurà disminuït el nombre de mosquits.