Menú
Les primeres referències documentals de la família Artigues són de segle XIII, concretament de 1232, quan un tal Bernat Artigues cultivava uns horts situats al sud del terme de Caldes de Montbui. Aleshores el gruix del patrimoni estava format pel mas Artigues, aquesta heretat es va incrementar a partir de 1348. La crisi iniciada a Catalunya al segle XIV va provocar la ruïna de moltes famílies, i va beneficiar les nissagues que la van superar, com fou el cas del s Artigues. Al llarg del segle XV van ampliar el seu patrimoni amb la incorporació del masos rònecs i abandonats. Així mateix l’any 1438, Antoni Artigues va rebre una part del derruït mas Serra de Palaudàries. D’aquesta manera, a final del període medieval, la família Artigues havia aconseguit ampliar la seva propietat i assolir un creixement econòmic considerable. La dinàmica positiva es va estroncar a les darreries del segle XVI, a partir de 1566 els Artigues van crear diversos censals morts per tal de satisfer les seves necessitats, i l’any 1634 es van veure obligats a vendre’s tota la seva heretat a carta de gràcia (amb dret de recuperar allò alienat pel mateix preu i en un període de temps determinat). Malgrat aquesta situació de perill, l’any 1644 Paula Artigues i el seu marit Miquel Flaquer van aconseguir recuperar el mas Artigues, i a partir d’aquí es va anar estabilitzant la seva situació econòmica i, fins i tot, a finals del segle XVII es registren algunes noves adquisicions que van permetre ampliar l’heretat. A meitats del segle XIX l’hereu del mas Artigues s’havia convertit en un dels principals viticultors de Lliçà d’Amunt i en uns dels propietaris més importants del poble i de la comarca. En l’actualitat una part important dels camps i boscos de mas estan ocupats per l’urbanització homònima.
La masia ha estat bastida per etapes, així ho demostren els afegits i els canvis d’estils a les seves façanes. Està format per un conjunt d’edificacions que s’anirien construint entre els segle XVI i el XIX, tot i que les dades històriques fan pensar que hi ha d’haver construccions anteriors. La masia de ca l’Artigues és de carener paral·lel a la façana i coberta a dues vessants de teula àrab, és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. Recolzat en el costat dret té dos cossos de mig carener perpendicular a la façana, sent l’extrem més baixet. Per la banda nord-est a finals del segle XIX s’hi va afegir una nova casa de tres crugies, reconvertint tot el conjunt a carener paral·lel. A la masia del segle XVI encara es conserven alguns elements arquitectònics interessants, com ara la finestra de la sala que és d’estil gòtic, d’arc conopial amb l’interior lobulat, que en algun moment va ser transformada en balcó. L’altra finestra interessant és la de l’habitació de la dreta de llinda plana sobre permòdols.
(Extret de “Les arrels del nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt”, editat per l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt)
