Menú
Les primeres referències escrites d’aquesta casa són del segle XV, tot i que segurament el mas és anterior. Concretament, l’any 1452 el propietari de la casa era en Pere Bosc, qui tenia algunes peces de terra pel monestir de Sant Pere de les Puelles, tal i com succeïa en el cas del veí mas Puig. Probablement, el mas Bosc va experimentar un creixement econòmic i territorial després de la crisi agrària viscuda al segle XV, aconseguint ampliar les seves possessions amb la incorporació d’alguns masos rònecs. Aquest desenvolupament econòmic va anar acompanyat d’un major pes social en el si de la comunitat rural, i de la participació d’alguns membres de la família Bosc en els òrgans de govern de la baronia de Montbui i en alguns dels seus negocis. Tot plegat va permetre la formació d’un patrimoni prou important, el qual no podia ser conreat de forma directe en la seva integritat. És per això que el propietari de can Bosc va subarrendar algunes peces de terra de la seva heretat a altres pagesos del poble, tal i com va succeir l’any 1750. En algun moment del segle XIX, la família Bosc es va emparentar amb la família Xiol, i al llarg d’aquella centúria van deixar de viure a la casa païral, la qual fou ocupada per masovers, i es van traslladar a la ciutat de Granollers, des d’on gestionaven el seu patrimoni.
Can Bosch forma part de les masies de carener perpendicular a la façana. Tot i això, el tret diferencial de can Bosch és que les vessants de la coberta són desiguals i li donen un perfil asimètric. Actualment la masia està tancada dins un pati, però antigament tenia un barri, i forma un conjunt amb els edificis que té afegits a banda i banda, els quals són antics serveis annexes com masoveria, corts, quadres i pallisses. En el costat esquerre, a més, hi ha un cos adossat un xic més elevat d’una sola vessant de construcció més recent. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta, que és de teula àrab, acaba en un ràfec imbricat. Els murs són una barreja de diferents tipus de fàbrica. La porta principal és d’arc de mig punt dovellada amb els carreus molt ben tallats. A banda i banda hi ha uns pedrissos amb escaleta que servien tant per descansar, com per muntar a cavall. El marxapeu, que és molt estret, està fet amb cairons. La majoria de les obertures de la masia segueixen la tipologia del segle XVll, són de llinda plana sense decorar. A la cuina de la masia es conserva una gran llar de foc amb xemeneia quadrangular muntada sobre dues grans bigues de fusta, que fan alhora de lleixa i que descansen sobre una columna de fusta. En el costat esquerra de la masia hi ha un edifici annex, disposat de manera perpendicular a la casa principal. A la planta baixa hi ha els estables i en el pis de dalt un aixopluc amb funcions diverses entre les quals assecar les collites. És un edifici de planta rectangular adaptat al desnivell del terreny; a la façana nord, hi ha reutilitzats els carreus del portal de l’antic barri. Cal destacar la xemeneia de planta quadrada i amb doble forat de ventilació.
(Extret de “Les arrels del nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt”, editat per l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt)
