Neix a Sant Quirze de Safaja a la Sauva Negra i, després de recórrer el tram més de muntanya, arriba a Sant Miquel del Fai, on forma la gran cascada del Tenes. Aleshores, travessa els municipis de Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès. Recull les aigües de torrents com el Merdanç o el Caganell i, a Montmeló, desemboca al Besòs, juntament amb la riera Seca que ve de Palaudàries.
És una de les fonts més emblemàtiques de Lliçà d’Amunt.
L’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina és esmentada el 1702. A causa del despoblament, el 1432 passa a ser sufragània de l’església parroquial de Sant Julià. Alguns elements arquitectònics conservats en l’actual edifici són dels segles XI i XII i d’altres, potser, fins i tot anteriors.
És una masia situada en l’anomenada plana de ca l’Amell. Forma part del nucli de població, sempre modest, que es va anar reduint cap a la meitat dels segles XIV i XV. Avui dia, i des de fa uns anys, ca l’Amell resta abandonada.
Casa pairal, prop del riu Tenes, envoltada per una arbreda. Cal destacar el plàtan de can Feu, declarat arbre monumental l’any 1992 pel Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Al camí d’entrada, també es conserven bons exemplars de lledoners.
És una petita llacuna formada pels rebaixos d’una sorrera ara abandonada, en la qual s’ha desenvolupat un especial biòtop semblant al dels aiguamolls del país.